ELS BOTIGUÉRS, UNA RAÇA A EXTINGIR...

Sóc la sisena generació de botiguers a la meva família. Però avui us volia parlar de quan jo era petit, fa més o menys 40 anys i el meu estimat Poble era ple de botigues.

Recordo quan et feien anar a comprar, revies l’encàrrec amb molta alegria, la botiga formava part de la teva família. Allà t’esperaven unes persones que et coneixien pel teu nom, s’interessaven per la teva vida i fins i tot et donaven consol quan estaves trist. Anaves pel carrer i tots els teus sentits es posaven en guàrdia, bones olors, aparadors bonics i aquelles persones netes i polides que t’esperaven amb els braços oberts.

Actualment al nostre poble, aquest ofici sembla comdemnat a extigir·se. Nosaltres, els que quedem, ens  ho estimem i estimem els nostres clients. Ens oposem  a lluites polítiques o interessos econòmics, tenim un altra escala de valors i només volem donar un somriure, un bon dia o un adéu sincer i expressat amb el cor.

Senyors, pensem què volem pel nostres fills, mirem l’interior nostre i repassem quines són les nostres preferències. Aviat tindrem eleccions, i m’agradaria que tots els partits polítics tinguessin en compte que el comerç és vida i tots ens necessitem i no volem ser una “raça a extingir”.

Eduard Prat.